LA COMPRENSIÓ LECTORA

Segons l'informe PISA, sobre la qualitat comparada de l'educació en els països més desenvolupats, Espanya estroba en el lloc 27 de la Unió Europea en educació i comprensió lectora , mentre que el número u de la llista l'ocupa Finlàndia.

Col · loqui entre:
  Dolors Todolí, Mestra diplomada en Ciències Socials; (MESTRA DEL GREGORI MAIANS DE GANDIA, CONTACONTES I ESCRIPTORA, ENTRE ELLS "El caregol Col")
  Maria del Mar Romea, Psicopedagoga; 
  i Isabel Carril, Psicòloga.


http://www.rtve.es/alacarta/videos/para-todos-la-2/para-todos-2-comprension-lectora/1258567/ 

MIM DE SUECA, la mostra

Ja puc dir que he estat a la mostra de MIM DE SUECA, va ser una vetllada molt agradable i l'any que ve tampoc la deixaré passar.

Ací vos deixe un xicotet recull...

        

22ª edició de la Mostra Internacional de Mim de Sueca

Sota el lema "Teatre gestual de repertori", la 22a Mostra Internacional de MIM de Sueca, programada del 14 al 18 de setembre, presenta quinze propostes d'art en viu que configuren una finestra de possibilitats escèniques en què el mim, el cos i el gest de l'intèrpret són els protagonistes.

En la seua aposta per divulgar espectacles de sala i carrer que es recolzen en el gest i el llenguatge físic i corporal, la Mostra Internacional de Mim (MIM), programada del 14 al 18 de setembre, presenta en la seua 22a edició quinze muntatges que despleguen les diferents formes d'expressió del teatre gestual. Espectacles de mim, dansa, teatre visual i d'objectes, acrobàcia, pantomima contemporània, circ, clown, etc, que aquest any el festival -promogut per l'Ajuntament de Sueca, Teatres de la Generalitat Valenciana i la Fundació Bancaixa- s'articula sota el lei motiv de "teatre gestual de repertori".

"Davant de les representacions de teatre textual en què els diàlegs es poden transcriure, la interpretació gestual i mímica ha necessitat de la invenció del cinema, però sobretot del vídeo, per poder fixar i registrar les seues accions. I és justament aquesta realitat, el "teatre gestual de repertori", en la qual el Mim posa aquest any el seu accent amb la reposició d'algunes obres emblemàtiques que conviuran amb altres d'extrema i recent creació ", ha explicat en roda de premsa Abel Guarinos, director del festival valencià.

J. Salvador Campillo Moncho, alcalde de Sueca, ha assenyalat que el MIM "és un esdeveniment únic que, com l'arròs, s'ha arrelat amb força a Sueca, un festival que va entrar de peus puntetes a la ciutat i que ha aconseguit consolidar-se". Josep Navarro, regidor de Cultura de Sueca ha fet broma sobre la importància d'aquesta cita amb el teatre gestual en destacar que "el Santíssim Mim és ja un patró més de Sueca". Per la seua banda, Leo Santos, en representació de Teatres de la Generalitat ha recordat la classe magistral de Ramon Oller amb la qual s'inaugurarà el MIM "una mostra de la qualitat i el prestigi que té el festival". Finalment, Raúl Virgili, director de zona Alzira de Bankia, ha declarat que "el MIM es troba entre els tres millors festivals del gènere a Europa i que per a la Fundació Bancaixa és un honor patrocinar un esdeveniment que reuneix cada any a 22.000 espectadors i que té una gran acceptació entre la crítica".

Reposició d'obres emblemàtiques

El teatre gestual de repertori es fa visible en el MIM amb l'estrena absoluta de ¡Muu2!, Una versió revisada i actualitzada del primer espectacle amb el qual la companyia madrilenya Yllana va irrompre amb el seu humor gestual i “gamberro” en el panorama escènic de principis dels noranta. Un atrevit muntatge, la mirada satírica sobre la tauromàquia i la festa nacional tornant-se a estar de plena actualitat dues dècades després de la seua estrena.

El festival recupera també en aquesta edició un altre dels espectacles que ja formen part de la memòria teatral col·lectiva com és El dolçainer de Tales, que la companyia castellonenca Xarxa Teatre reposa en el MIM -quatre anys després de la seua primera posada en escena. Un muntatge històric que recorrerà les places de Sueca amb les melodies de la dolçaina i el tabal en una festa teatral amb balls de gegants i capgrossos.

L'essència, l'esperit i el llenguatge teatral que van forjar els primers treballs de Comediants fa quatre dècades, emergeixen de nou en el MIM amb l'estrena en terres valencianes de Persèfone, Variacions mortals. Una miscel·lània de registres escènics amb què els catalans reflexionen sobre la mort des d'un enfocament poètic, humorístic, musical i surrealista, de la mà del personatge mitològic de Persèfone i amb un elenc d'intèrprets d'excepció en què potser destaque la mítica actriu del musical català Àngels Gonyalons.

També Cascai Teatre, de Girona, amb la seua Zirocco ens farà reviure als grans clàssics del gènere gestual però actualitzant números clàssics i populars de la pantomima internacional com La perxa, La maleta o Els músics.

Emmarcat dins el lei motiv d'aquesta edició, els valencians Jamelia presenten Música per Buster Keaton, un espectacle fonamentalment musical que, amb gestos de complicitat als números còmics i la projecció de la pel·lícula The Cameraman amb música en viu, ens trasllada a l'ambient dels anys vint i a les peripècies i desamors d'aquest home sense somriure.

Noves mirades gestuals

Les propostes clàssiques, anomenades de repertori, conviuen aquest any en el MIM amb les noves mirades gestuals que donen mostra de la vitalitat i creativitat del gènere. Muntatges acabats de fer que ens submergeixen en universos tan diferents com el de la temptació i el pecat, el fenomen de la immigració o la poesia visual. Estrena absoluta és Peccata Minuta, producció valenciana de Francachela i Teatre Íntim, que ofereix a l'espectador un recorregut sensorial per les debilitats humanes i els desitjos ocults en un escenari poc convencional: els despatxos i habitacions de l'edifici modernista de l'Ateneu Suecà del Socorro. Des de Sevilla i amb un llenguatge basat en el ritme, el moviment i la gestualitat, el Teatre del Vetllador estrena en terres valencianes Dröppo, un espectacle que ens submergeix en la vida d'un grup d'emigrants que ens recorden que per sentir l'alegria només fa falta voler sentir-la. L'última creació de la companyia de Sueca Maduixa Teatre recala també en el MIM amb Consonant, un muntatge en què la dansa, el teatre, les arts plàstiques i les noves tecnologies ens transporten a un món de poesia visual.

Les diverses tècniques del teatre gestual, circ, malabars o acrobàcies, adquireixen protagonisme en la 22a edició del MIM amb la representació de Sin Mundus Cirkus, creat per la companyia valenciana del mateix nom; La ment de Vicente, últim treball amb el qual l'alacantí Lluc Locus indaga en l'Alzheimer a través dels malabars, la manipulació de ninots i la pantomima, i Comissura, un circ excepcional de números de clown vertebrats per l'humor, la crítica i la música de la companyia valenciana de Patrícia Pardo.

L'humor i la ironia, elements que envolten gran part de la programació d'aquest any, amplien el vocabulari gestual amb Les Polis, espectacle en el qual les granadines Jiribilla mostraran, a través del clown i el teatre físic, les dificultats que tenen dos singulars policies per mantenir l'ordre públic als carrers de Sueca. Per la seua banda, el francés Gilles Remy aterra al MIM amb una obra còmica-burlesca protagonitzada per un elegant personatge, que porta barret, vestit i corbata, però que inesperadament s'embolica, s'embolica, comença una cascada de situacions catastròfiques,! I hop là!.

Finalment, treball singular és El clowncert, un excèntric concert de sonata mosquitera, violí, calçat i teteres platejades, interpretat per la diapasó Flauta López, la pentagramíssima Difusa Pérez, la Trompeta Martínez i la Corxera García, components de la companyia valenciana Hibiscus.

Programació pedagògica

En el seu compromís per conjugar l'exhibició d'espectacles de teatre gestual amb la formació i la pedagogia, i emmarcat dins el lema específic d'aquesta edició, "teatre gestual de repertori", el MIM obrirà les seues portes el proper 14 de setembre amb una classe magistral del Premi Nacional de Dansa Ramon Oller, que ballarà i dissertarà sobre com influeix en el seu treball el repertori i la gestualitat de la dansa i de com ha convertit en repertori de la dansa actual algunes de les seues obres. Pilar pedagògic d'aquesta edició serà així mateix el curs-taller que impartirà el també coreògraf i director Daniel Abreu, que treballarà la fisicitat des d'un altre punt de vista.

Els gestos dels espectadors i no els dels intèrprets configuren l'espai narratiu que inaugura José Antonio Portillo, Moi, J'attends, un audiovisual que recull els gestos de 36 persones mentre llegien un llibre. Creació que anirà acompanyada d'una exposició que reuneix els treballs anteriors (Artefactes, El museu del temps, etc.) D'aquest artista inclassificable a partir de l'exhibició dels seus cartells, escenografies i fotos.

Off MIM

La programació alternativa i no oficial del MIM, espai obert a la reflexió escènica i social, compta enguany amb la participació del moviment local Sueca ix al carrer! Un col·lectiu inspirat en la filosofia del 15M, que presenta Indignamim, una classe interactiva, en què bolca els greus problemes que travessa l'educació pública. Els temes d'actualitat centraran també els diversos off-Mims d'aquest any, organitzats de forma paral·lela al festival en bars i cafeteries de la ciutat. Exemple d'això són els monòlegs de Pau Blanco, El Polit o Ferran Mortes o la música de Mery Chey Band.

Què fer aquest estiu??? SEGONA PART

HUMMMM, AVUI DIVENDRES PODRIA ANAR A:

ALTERKAT FA EL SEU PRIMER DEBUT AMB MOLTA IL·LUSIÓ I ÀNIM...

A MÉS, TAMBÉ PUC ANAR A  ...

Gandia acollirà Picasso aquest proper estiu

L'exposició està integrada per un total de 55 obres de la Col·lecció Bancaixa que es podran veure de l'1 d'agost al 15 de setembre

 

La Casa de la Marquesa de Gandia acollirà entre l'1 d'agost i el 15 de setembre l'exposició “Picasso i la dansa” que pertany a la Fundació Bancaixa i que arriba de la mà d'aquesta entitat. La mostra ofereix una selecció de gravats que pertanyen a la Suite 347 i Suite 156, així com il·lustracions realitzades per al decorat de l'obra “Le Tricorne” (“El Sombrero de tres picos”, de Pedro Antonio de Alarcón) estrenada a Londres al 1919.

A “Picasso i la dansa” es mostra la relació de Picasso amb el món de les arts escèniques. L'exposició es pot dividir en dos grans blocs, per una banda, les escenografies realitzades per Picasso entre el 1919 i el 1924, i per altra, una segona etapa lligada a la dansa, que podem situar entre 1968 i 1972 i en la que Picasso recorda i reflexiona al voltant d'aquest món, amb una especial atenció al cos femení.

UNA MICA D'ART PER AL PREMI SAMBORI...

A la classe de 4 anys hem estat uns dies molt més afaenats de l'habitual, doncs haviem d'acabar la tasca que, des de feia temps, duem en marxa, la nostra obra d'ART LITERARI per al Sambori.
NO HEM SIGUT GUANYADORS AMB PREMI PERÒ SÍ AMB ALEGRIA, AMOR, COMPLICITAT, GANES DE FER... I PER DESCOMPTAT PARTICIPAR, ÚS DEIXEM GAUDIR D'ALLÒ QUE VAREM FER. SALUTACIONS A TOTS.

QUÈ VOS SEMBLA LA MOSTRA?? PODEU DEIXAR COMENTARIS.

DIA 2 D'ABRIL

Primer de tot vull felicitar un altre cop a la meua germana que ahir va ser el seu aniversari i després animar-la a comprar-li un bon llibre al meu nebot Alfredo doncs avui com bé sabeu és el DIA INTERNACIONAL DEL LLIBRE INFANTIL I JUVENIL commemorant el naixement de Hans Christian Andersen.

En segon lloc, vull recordar que avui a la Pobla Llarga a les 19:30 de vesprada podeu assistir a la presentació d'un llibre molt interessant escrit per una bona mestra: NEUS VARELA i que no us podeu perdre!! Teniu més informació en la publicació del dia anterior.

I per finalitzar, uns poemes molt bonics de M. Dolors Pellicer:


N'hi ha de dolces i d'amargues,
n'hi ha de baixes i n'hi ha d'altes
que fereixen i atabalen.
N'hi ha de curtes i de llargues
i també d'impronunciables.
H'hi ha d'amor, molt ensucrades,
n'hi ha que es troben encreuades,
n'hi ha de noves i d'arcaiques.
Totes elles necessèries,
ens captiven, les________________


La lluna
que em mira
coqueta
i somriu
s'aboca
a les aigües
tranquil·les
del riu.

Hi pesca maragdes
i anells de robins
que es tornen rialles
penjades d'un fil.

FELIÇ DIA A TOTHOM.

Informació sobre aquest dijous passat,, DIJOUS DE CASSOLETA

Dijous: cinqué dia de la setmana començant pel diumenge, o el quart dia si es comença a comptar la setmana pel dilluns. Dia dedicat a Júpiter si pensem en els antics romans.

Dijous llarder: el darrer dijous anterior al carnestoltes. 

Dijous de les comares: l’anterior al dijous llarder. 

Dijous dels compares: l’anterior al de les comares. 

En el cristianisme han tingut molta importància els dijous. Com a mostra el Dijous Sant, l’Ascensió o Corpus, encara que avui dia les celebracions religioses corresponents als esmentats dijous se celebren el diumenge vinent per motiu de les festes laborals.

Ja fa anys els dijous llarder, de les comares i dels compares, els xiquets/etes i els majorets també els celebràvem anant al camp d’excursió a menjar-nos la cassoleta que ens havien preparat i si era molta molèstia, amb un entrepà ens apanyàvem. Avui dia encara queda el costum en els col·legis per tal de no perdre les tradicions. 

 

Com que el dijous cau a mitjan setmana, rep familiarment el nom de Sant Mitger. Se’l considera com a dia de mitja festa i és tingut per molt favorable en sentit general. Els infants no anaven a costura la vesprada d’aquest dia, i sembla que alguns dels grans també volien descansar dels treballs de la primera mitja setmanada: Quin dia porta galvana? El que parteix la setmana<(I>. (Això era quan es treballava tot el dissabte).

Ja que hem parlat de dijous, parlem també de cassoles: recipient de terra o de metall de poca fondària que serveix per a coure-hi diversos guisats. 

 

També es diu cassola la menja tradicional del Dijous gras, feta d’arròs, peus, morro i orella de porc.

El costum de fer cassoles paregudes a l’anterior també es duia a terme en les festes de Sant Antoni del porquet i com que abans la gent no tenia forns a casa l’havien de dur a coure al forn de la localitat i aleshores es deia cassola passejada ja que anava de casa al forn i del forn a casa.

Quant al refranyer, com és de caixó, es referirà tant a la cassola com al dijous:

• La cassola plena, a molts trau de pena
• Pardal que vola, a la cassola
• Si el dijous es pon amb capa, de tres dies no s’escapa: vol dir que si el sol es pon entre núvols el dijous, plourà abans de diumenge.
• Si Nadal cau en dijous, plega l’arada i ven els bous: ho diuen perquè el Nadal en dijous és considerat de mal averany.
  
  I com no podia ser d’altra manera, la recepta d’avui tractarà sobre la cassola d’arròs al forn:
  
  CASSOLA D’ARRÒS AL FORN
  Ingredients (4 persones):
  1/4 de quilo de cigrons remullats
  1 creïlla tallada a rodanxes
  1 nap, una tomaca i una cabeça d’alls
  4 tasses mitjanes d’arròs
  2 tasses d’aigua per cadascuna d’arròs
  1 gotet d’oli, sal i safrà
  2 costelles de porc per comensal
  1 maneta de porc en 4 trossos
  1 botifarra de ceba
  4 pilotes mitjanes fetes amb magre, ou, pa ratllat, pinyonets, canyella, pebre negre i clau.
  
  A la faena:
  
  
  En una paella amb oli se sofregeixen els alls, la creïlla, la tomaca i la botifarra.
  Es posa l’arròs a la cassola i se li aboca el sofregit. A continuació s’afegeixen els cigrons, les costelletes, el peu de porc i el nap que hem bullit a part; finalment es posen les pilotes.
  Es posa la cassola al forn prèviament escalfat a 250 graus fins que s’observe que s’ha eixugat l’arròs (uns 20 minuts).
  Salut i bon profit

EL PLAER DE GUISAR - Josep Ruiz i Casimir Romero

Completa xarxa de museus permanents.

Gandia comptarà amb diverses sales d’exposició.

Fa anys, els estudis realitzats sobre les mancances culturals de Gandia parlaven de la necessitat de dotar la ciutat d’infraestructures culturals permanents. D’aquelles inquietuds nasqueren projectes com la rehabilitació de l’Hospital Sant Marc per al Museu Arqueològic, la compra i restauració del Teatre Serrano o la dotació d’una important xarxa de biblioteques. A partir d’ací va començar a parlar-se d’establir una xarxa de museus, projecte que comença a prendre forma.

Museu de les Clarisses.

L’Hospital Sant Marc està actualment en obres d’adequació per tal que puga albergar el Museu de les Clarisses.

El director de Polítiques Culturals, Toni Durà, recorda que el projecte s’ha retardat perquè és un edifici antic i per actuar sobre ell cal tindre

uns permisos de Patrimoni i s’han retardat eixos permisos.

I ara ja sembla que està tot solucionat i poden continuar les obres. De fet, estan treballant allí. Allò ideal hauria estat inaugurar-lo dins de l’Any Borja. Era el que desitjàvem, però no passa res. És tracta d’una col·lecció d’art que té més de 500 anys i, per tant, si ens retardem uns mesos no passa res en absolut.

La col·lecció està, les obres d’art estan restaurades però en lloc d’inaugurar-lo durant l’Any Borja haurem de fer en el 2011. Porta un retard de tres o quatre mesos i és possible que en el primer trimestre de 2011 estiga ja en condicions”.

La col·lecció que han aconseguit conservar les monges clarisses és important i variada, segons Durà, “estem parlant de pintures, de talles, de peces d’orfebreria. D’una quantitat d’obres d’art que tenen en el Convent de Santa Clara que són precioses. La gent no les ha vistes ni pot imaginar-se la quantitat d’obres que hi ha allí i la categoria dels artistes que les ha realitzades”.

El trasllat de les obres del Convent de Santa Clara a l’Hospital Sant Marc no afectarà les peces que ara exposa el Museu Arqueològic-MAGa, ja que Durà assegura que “tot el material que hi havia a la Sala d’Homes ja està a la Sala de Dones i a l’altra part que hi havia. Hi cap tot. No s’ha retirat ni una peça de les qui hi havia abans. S’ha reubicat en la segona planta de l’edifici, que no s’utilitzava i en un aula on es feien tallers en la primera planta, que tampoc tenia massa ús. Allí és on estan les plaquetes de la Cova del Parpalló.

Tot el que hi havia en el MAGa inicialment està en el museu també. Més apretat, però està en bones condicions.

De totes formes, això sí que és una ubicació provisional, perquè la idea és que es faça el Museu Etnològic i Arqueològic a l’altra banda del riu, al costat d’on està construïnt-se la Universitat Popular Infantil –UPI- i l’Escoleta.

Allí és on anirà ubicat definitivament en el futur perquè el que hui és Museu Arqueològic siga tot exclusivament Museu de les Clarisses”. Durà avança que “és un edifici nou que ja es va projectar fa un temps. Es va fer un concurs que van guanyar uns arquitectes molt joves i és un projecte molt bonic. En aquests moments està paralitzat perquè manca finançament i encara no han començat les obres, però en un futur està previst que es realitze”.

Palau Ducal dels Borja: Museu de la Ciutat, Centre d’Estudis Borgians i Centre d’Interpretació dels Clàssics.

Ja fa anys que es parla de la creació d’un Museu de la Ciutat per a exposar totes les obres de propietat municipal que es troben desperdigades per despatxos o bé escampades i guardades. Estava previst que anara ubicat a la tercera planta del Palau Ducal dels Borja. Durà recorda que “s’estan iniciant els tràmits per restaurar l’edifici en tota la seua integritat. Es va fer un projecte, ja fa molts anys, per un arquitecte que li diuen Mañoso, que va projectar un accés independent per on està el cantó que dóna a l’antic Mercat Municipal. S’accediria directament a la tercera planta del Palau. I en eixa tercera planta aniria el Museu de la Ciutat i el Centre d’Estudis Borgians, per tal d’albergar tota classe d’informació i documentació que hi ha al voltant dels Borja.

Estem parlant d’eixe tema ara que s’ha acabat de restaurar la Galeria Daurada. La idea és que es faça en un futur. Es pretén aconseguir fons d’altres administracions, perquè per al municipi ens desborda un poc”.

Pel que fa al Centre d’Interpretació dels Clàssics es troba en el que abans era la consergeria del Palau Ducal dels Borja, a la dreta en l’entrada principal a l’edifici. Es passen uns audiovisuals que parlen sobre els Clàssics i, també, sobre els Borja. És un projecte que està en marxa des de l’any passat. “Es tracta, simplement, d’explicar qui eren els clàssics, posar en antecedents a la gent, fonamentalment els visitants, abans de realizar la visita al Palau o a la ciutat. Perquè coneguen l’espai on van viure aquests personatges tan identificatius de la cultura valenciana, tan importants per a nosaltres, com són els Borja i els escriptors clàssics com Auisiàs March, Joanot Martorell o Roís de Corella”.

Museus d’associacions.

Per altra banda, la ciutat compta amb el Museu Faller, de caràcter privat, però realitzat amb ajudes públiques, on es mostra tot allò relacionat amb la festa fallera.

Està projectat ubicar a l’Alqueria de Martorell el futur Museu de la Setmana Santa, un projecte que, sens dubte, es retardarà en haver-se trobat, a les prospeccions, restes arqueològiques, en principi, d’època romana.

Un altre edifici que podria tindre, si més no, algun tipus d’ús cultural seria la Torre dels Pares, que ha estat adquirida fa poc per l’Ajuntament.

Taller de cap de setmana: Els sentits de la Prehistòria

Dissabte 15 i diumenge 16 (De 12 a 13 h)

Museu Arqueològic de Gandia.

Preu:

-       Dissabtes, 2 euros (tarifa general) i 1 euro (tarifa reduïda) per a grups, menors de 25 anys i pensionistes.

-       Diumenges i festius, entrada lliure.

Sense inscripció prèvia. Es demana puntualitat. Màxim 15 participants. Activitat recomanada per a xiquets de 5 a 10 anys. 

Torna el Petit Museu, amb activitats guiades, per tal de conéixer la vida dels nostres avantpassats. A partir dels cincs sentits, experimentarem les formes de vida en la Prehistòria: què menjaven, què sentien, com es comunicaven...

Aquesta activitat la podran gaudir els xiquets i xiquetes de 5 a 10 anys. 

Porrat de Sant Antoni a Beniopa

Divendres 14 , dissabte 15 i diumenge 16.

Horari aproximat de les activitats: de 9 a 23 h

Amb un volteig general de campanes comença el divendres 14 el Porrat de Beniopa: Dels Porrats de gener, el de Beniopa el primer. S’instal·larà la tradicional fira (dissabte i diumenge, de 10 a 22 h) al nou nucli (Carrers Meravelles, Molló, Parpalló i Llarguer) i que es divideix en diferents espais: parades típiques valencianes dels porrats, V Mostra d’Associacions, Mercat d’època, parades d’artesans i campament d’armes i armadures així com la fira d’atraccions. 

No faltaran les activitats tradicionals del porrat com la cremà de la foguera, la benedicció d’animals, demostració d’hípica, mostra de boixets, exposicions de fotografia, de motocicletes i cotxes antics, concerts, teatre infantil, jocs i animació per als xiquets i xiquetes. Tres dies intensos de festa per a tota la família.  

Organitza: Junta de Districte de Beniopa, en col·laboració amb les associacions del barri i el departament de Cultura de l’Ajuntament de Gandia.

El teatre torna al carrer.

Els parcs de Vivers, Capçalera i l'Oest acolliran cada diumenge representacions escèniques

El Circuit Regular de Teatre de Carrer de València, organitzat per l'Associació Valenciana de Circ, comença el proper diumenge al migdia, amb la programació del mes de gener, amb tres actuacions simultànies en els seus punts de referència: els Parcs de Capçalera, Oest i Vivers. Per aquest mes es compta amb la incorporació al circuit de dues noves companyies: Anacleto i Kanija Circus, que se sumaran a la proposta teatral de carrer basada en els malabars, els pallassos, les acrobàcies i equilibris, la dansa, el teatre i l'humor.

Diumenge, els Germans Tanchini actuaran a Capçalera, Circolío desplegarà les seues arts al parc de l'Oest i Circus Gon farà la representació en Vivers. El diumenge dia 16, Circus Gon estarà en Capçalera, Germans Tanchini a Oest i Circolío a Vivers. El 23 de gener, Circolío visita les instal·lacions del parc de Capçalera, Kanija Circus actua en l'Oest i Juan Juanín fa la seua representació en Vivers. Per a l'últim diumenge de gener, el dia 30, Joan Juanín actua en Capçalera, l'Oest hi ha la representació de Circolío, i Vivers compta amb la presència dels Germans Tanchini. Totes les actuacions comencen a les dotze del migdia en els parcs assenyalats.

L'Associació Valenciana de Circ va valorar com "un èxit rotund" l'estrena del Circuit Regular de Teatre de Carrer que va tenir lloc el passat diumenge 12 de desembre a l'esplanada central dels Jardins de Vivers i que s'ha expandit als altres escenaris.

“Porta llenya a la plaça”

Aquesta expressió se sent en molts pobles, viles i ciutats del País Valencià durant aquest cap de setmana, però on més se substancia potser siga a Canals i al Forcall, dues poblacions distanciades físicament però agermanades per la Santantonada.

Durant aquestes dates, Canals viu la plantada del primer pi guia i, a partir d'aquesta data, s'hi succeeixen, fins al 16 de gener, la presentació de la Festera de Gràcia, l'exposició nacional de fotografia, el XL Festival de Bandes de Música, el desenvolupament de les III Jornades Santantonianes, la trobada de puntaires arribades de tot el País Valencià i més enllà, i el remat del dia gran, el diumenge 16 de gener, moment de la crema.

Tortell de reis

El dia dels Reis s’ha estés el costum de menjar-se un tortell. Es tracta d'un pastís de forma circular, farcit, segons el gust de cada lloc, de massapà, cabell d'àngel, confitura…, i que sol portar fruita confitada, pinyons o trossos d'ametlla al damunt. En el seu interior s'hi troben petits objectes, figuretes (com a mínim, la d'un rei) i una fava.

La tradició contemporània afirma que qui troba el reiet és coronat rei de la vetllada. I, de fet, en molts tortells es posa una corona de cartró amb aquesta finalitat. I aquell que rep la fava paga el pastís. Generalment, no es fa ni una cosa ni l'altra. La coronació implica poc poder efectiu i el tortell sol estar pagat en arribar a la taula. La 'vella' tradició es recorda en uns versets que figuren en la targeta de la pastisseria que també acompanya el tortell. Diuen:

Si la fava tu hi has trobat
paga el tortell sense recança
i no perdis l'esperança
seràs un ser afortunat.

I si t'hi surt la figureta
no et quedarà més remei
que ser coronat com a Rei
d'aquesta festa distreta.

Tradició, sana alegria;
formen en la taula anell,
i mengem tan bon tortell
en pau i franca harmonia.

Tradicions de reis: La casca

Cada poble celebra aquesta data d'una manera:

    Els americans i els del nord d'Europa en general, heretant la tradició escandinava, són els qui reben els regals més prompte, coincidint amb el Nadal -i unint tradició cristiana i tradició pagana.

    A França al Père Noël l'acompanya el Père Fouettard, que va pegant amb un fuet (d'ací el nom) als xiquets que es porten malament.

    A Rússia els apareix el Dada Marioz, o algun nom semblant, que significa l'Avi congelat (no podia tindre un altre nom, pobre iaio), que els porta regals.

    I als polonesos, ells sempre tan catòlics, els ve Svienti Micouai (escrit alguna cosa pareguda a això: Swjety Micolaj, i és Sant Nicolau en polonès) el dia 7 de gener.

    Al País Basc i a Catalunya també arrela la tradició pagana, que els ve de les muntanyes: el caga tió i l'Olentzeiro (una mena de llenyataire). I si m'estireu molt, a Galícia, tot i que està desapareixent, hi havia la tradició de guardar el tronc que cremava la nit de Nadal, i en nits de forta tempesta es tornava a utilitzar, per allunyar els mals esperits.

I a la Safor, també tenim una tradició pròpia: la casca.

I dic a la Safor, perquè sé que a la comarca de l'Horta això ja no es coneix -o s'ha perdut del tot, si és que alguna volta ho van tindre-. Potser a les comarques properes a la Safor encara hi ha pobles on es fa, com a la Vall d'Albaida, la Costera o la Marina, i no sé si a la Ribera també.

De fet, la casca no té molt de secret: és simplement un dolç característic de la contrada, una mena de rosca de reis pròpia.

No sé per on començar a indagar en això dels orígens de la casca, però pel que he sentit, es veu que té algun orígen musulmà. Es tracta d'un dolç fet amb pasta d'ametló, una pasta dolça -però no embafosa- que recorda lleugerament als dolços que et prens en les haimes mentre et prens una tassa de te de menta. N'he vist de moltes formes. Per exemple, en forma de serp, però una serp arredonida, que s'intenta menjar la cua amb la boca. També està la versió avorrida de la casca: en forma de rosca, sense serp ni res. El dolç, com és poc dolç, se sol acompanyar amb tota mena de dolços, i pel voltant de la serp es posen caramels, bombons,... I tot es posa dins d'una caixa, que és la caixa de la casca, i es guarda tot l'any destinada únicament a aquest fi.

La tradició diu que són els reis els que porten la casca als xiquets (senyor rei, les garrofes i la palla per al seu rossí, i la casca i lo demés, -o la casca i els joguets-, "pa" mi).