Escoletes públiques, sí!
per Lorena Milvaques
En els moments de crisi les societats avançades aposten per l'educació com una de les
armes més efectives per a fer front als moments difícils. El canvi de models productius,
la transformació de l'economia des de la base, no és possible sense una educació de
gran qualitat que forme i prepare els seus membres i els capacite per a liderar projectes
ambiciosos.
L'educació comença des de ben menuts, i per això és fonamental que en etapes
inicials els nostres xiquets disposen dels millors professionals i dels millors recursos.
Així, crec que garantir l'accés a una educació pública és una de les obligacions de les
administracions públiques.
En este sentit, i malgrat els moments difícils que patim, cal recordar que l'educació
dels nostres fills no està feta per a fer negoci. No podem pensar de manera mercantilista;
les escoletes no són un negoci, per això és totalment reprovable que l’argument per
a la seua privatització siga el cost que suposen a l’erari públic.
A Gandia fa ja molt anys es va establir un model educatiu que facilitava l’accés a
escoletes infantils des de 0 fins als 3 anys. Un model que deixava enrere les conegudes
'guarderies' per encetar el procés educatiu i de creixement personal des de ben
menuts.
Açò es va aconseguir amb la construcció i gestió de centres educatius arreu de
la ciutat; gestionats per gent preparada i amb professionals degudament qualificats.
Personalment, conec de ben a prop el model de les escoletes municipals a Gandia;
els meus fills van assistir a la del Grau fins fa poc. Per això, puc afirmar que l'educació
oferida és més que excel·lent i que el sistema compta amb educadores preocupades i
bolcades en donar una formació de gran qualitat als nostres menuts.
Lamentablement, alguns polítics no tenen la capacitat de vore més enllà del seu nas. I
sols són capaços de fer front a la crisi a base de retallar en educació, i també en sanitat,
pilars bàsics de la societat de benestar que tant ens ha costat construir. Una política
que l'alcalde de Gandia, Arturo Torró, s’ha empenyat a posar en marxa a la ciutat. I els
retalls comencen, com no, amb la privatització de les escoletes municipals. Una mesura
que va ser anunciada fa uns dies i que està fent-se amb intencions i motius poc clars.
En primer lloc cal plantejar-se per què es proposa una mesura així quan el model actual
és perfectament vàlid.
Les escoletes funcionen perfectament i no suposen una despesa desorbitada per a
la ciutat si ho comparem amb la que generen altres actuacions menys necessàries en
estos moments. I en segon lloc, perquè esta privatització es fa menyspreant treballadores
que porten anys deixant-se la pell en la seua faena. Tot sembla que darrere hi ha la
intenció gens amagada de llevar-se de damunt responsabilitats laborals de l’Ajuntament
amb el personal docent. Com s'explica sinó, que Torró plantege este procés deixant
clar que l'empresa concessionària no tindrà cap obligació amb les educadores actuals.
Potser no siga il·legal, però sí que és immoral, deixar desenes de persones al carrer
després de molts anys fent la seua faena magníficament bé.
El senyor Torró gestiona la ciutat, i la crisi, d'una manera curiosa. No té diners per a
escoletes, però sí per a remodelar places amb obres innecessàries. No té diners per a
ampliar l'IES Ausiàs March, però és capaç de gastar-se milions d’euros en comprar el
centre comercial del Gandia Palace. ¿Eixa és la bona gestió i l'austeritat que el PP va
prometre durant la campanya electoral?
