LA COMPRENSIÓ LECTORA

Segons l'informe PISA, sobre la qualitat comparada de l'educació en els països més desenvolupats, Espanya estroba en el lloc 27 de la Unió Europea en educació i comprensió lectora , mentre que el número u de la llista l'ocupa Finlàndia.

Col · loqui entre:
  Dolors Todolí, Mestra diplomada en Ciències Socials; (MESTRA DEL GREGORI MAIANS DE GANDIA, CONTACONTES I ESCRIPTORA, ENTRE ELLS "El caregol Col")
  Maria del Mar Romea, Psicopedagoga; 
  i Isabel Carril, Psicòloga.


http://www.rtve.es/alacarta/videos/para-todos-la-2/para-todos-2-comprension-lectora/1258567/ 

CURT ANIMAT DEL TERRATRÈMOL DE LORCA

Ací vos deixe "gaudir" d'una forma de visualitzar una catàstrofe des dels ulls dels xiquets i xiquetes:

Eixida al cim de "Les Covatelles"

Aquest diumenge passat, dia 23 d'octubre ens varem llançar a l'aventura de conèixer una mica més el nostre entorn. Ens van caure unes gotetes d'aigua que també volien acompanyar-nos... Una experiència per a repetir, a més de la bona companyia del Grup Amics de la Natura de Marxuquera. Moltes gràcies.

UNA MICA DE CREATIVITAT PER A LA NIT DE CAP D'ANY...

Sí és cert, falta una mica per aquesta data però cada vegada és menys i com tot està, com està, sempre cal mirar la part positiva (de les retallades, per exemple). Cal usar la nostra creativitat, que és nostra i ningú ens la pot treure...

IDEES:

CAL DIR QUE AIXÍ TINDREM CURA DEL NOSTRE ÀCID ÚRIC ...

MIM DE SUECA, la mostra

Ja puc dir que he estat a la mostra de MIM DE SUECA, va ser una vetllada molt agradable i l'any que ve tampoc la deixaré passar.

Ací vos deixe un xicotet recull...

        

22ª edició de la Mostra Internacional de Mim de Sueca

Sota el lema "Teatre gestual de repertori", la 22a Mostra Internacional de MIM de Sueca, programada del 14 al 18 de setembre, presenta quinze propostes d'art en viu que configuren una finestra de possibilitats escèniques en què el mim, el cos i el gest de l'intèrpret són els protagonistes.

En la seua aposta per divulgar espectacles de sala i carrer que es recolzen en el gest i el llenguatge físic i corporal, la Mostra Internacional de Mim (MIM), programada del 14 al 18 de setembre, presenta en la seua 22a edició quinze muntatges que despleguen les diferents formes d'expressió del teatre gestual. Espectacles de mim, dansa, teatre visual i d'objectes, acrobàcia, pantomima contemporània, circ, clown, etc, que aquest any el festival -promogut per l'Ajuntament de Sueca, Teatres de la Generalitat Valenciana i la Fundació Bancaixa- s'articula sota el lei motiv de "teatre gestual de repertori".

"Davant de les representacions de teatre textual en què els diàlegs es poden transcriure, la interpretació gestual i mímica ha necessitat de la invenció del cinema, però sobretot del vídeo, per poder fixar i registrar les seues accions. I és justament aquesta realitat, el "teatre gestual de repertori", en la qual el Mim posa aquest any el seu accent amb la reposició d'algunes obres emblemàtiques que conviuran amb altres d'extrema i recent creació ", ha explicat en roda de premsa Abel Guarinos, director del festival valencià.

J. Salvador Campillo Moncho, alcalde de Sueca, ha assenyalat que el MIM "és un esdeveniment únic que, com l'arròs, s'ha arrelat amb força a Sueca, un festival que va entrar de peus puntetes a la ciutat i que ha aconseguit consolidar-se". Josep Navarro, regidor de Cultura de Sueca ha fet broma sobre la importància d'aquesta cita amb el teatre gestual en destacar que "el Santíssim Mim és ja un patró més de Sueca". Per la seua banda, Leo Santos, en representació de Teatres de la Generalitat ha recordat la classe magistral de Ramon Oller amb la qual s'inaugurarà el MIM "una mostra de la qualitat i el prestigi que té el festival". Finalment, Raúl Virgili, director de zona Alzira de Bankia, ha declarat que "el MIM es troba entre els tres millors festivals del gènere a Europa i que per a la Fundació Bancaixa és un honor patrocinar un esdeveniment que reuneix cada any a 22.000 espectadors i que té una gran acceptació entre la crítica".

Reposició d'obres emblemàtiques

El teatre gestual de repertori es fa visible en el MIM amb l'estrena absoluta de ¡Muu2!, Una versió revisada i actualitzada del primer espectacle amb el qual la companyia madrilenya Yllana va irrompre amb el seu humor gestual i “gamberro” en el panorama escènic de principis dels noranta. Un atrevit muntatge, la mirada satírica sobre la tauromàquia i la festa nacional tornant-se a estar de plena actualitat dues dècades després de la seua estrena.

El festival recupera també en aquesta edició un altre dels espectacles que ja formen part de la memòria teatral col·lectiva com és El dolçainer de Tales, que la companyia castellonenca Xarxa Teatre reposa en el MIM -quatre anys després de la seua primera posada en escena. Un muntatge històric que recorrerà les places de Sueca amb les melodies de la dolçaina i el tabal en una festa teatral amb balls de gegants i capgrossos.

L'essència, l'esperit i el llenguatge teatral que van forjar els primers treballs de Comediants fa quatre dècades, emergeixen de nou en el MIM amb l'estrena en terres valencianes de Persèfone, Variacions mortals. Una miscel·lània de registres escènics amb què els catalans reflexionen sobre la mort des d'un enfocament poètic, humorístic, musical i surrealista, de la mà del personatge mitològic de Persèfone i amb un elenc d'intèrprets d'excepció en què potser destaque la mítica actriu del musical català Àngels Gonyalons.

També Cascai Teatre, de Girona, amb la seua Zirocco ens farà reviure als grans clàssics del gènere gestual però actualitzant números clàssics i populars de la pantomima internacional com La perxa, La maleta o Els músics.

Emmarcat dins el lei motiv d'aquesta edició, els valencians Jamelia presenten Música per Buster Keaton, un espectacle fonamentalment musical que, amb gestos de complicitat als números còmics i la projecció de la pel·lícula The Cameraman amb música en viu, ens trasllada a l'ambient dels anys vint i a les peripècies i desamors d'aquest home sense somriure.

Noves mirades gestuals

Les propostes clàssiques, anomenades de repertori, conviuen aquest any en el MIM amb les noves mirades gestuals que donen mostra de la vitalitat i creativitat del gènere. Muntatges acabats de fer que ens submergeixen en universos tan diferents com el de la temptació i el pecat, el fenomen de la immigració o la poesia visual. Estrena absoluta és Peccata Minuta, producció valenciana de Francachela i Teatre Íntim, que ofereix a l'espectador un recorregut sensorial per les debilitats humanes i els desitjos ocults en un escenari poc convencional: els despatxos i habitacions de l'edifici modernista de l'Ateneu Suecà del Socorro. Des de Sevilla i amb un llenguatge basat en el ritme, el moviment i la gestualitat, el Teatre del Vetllador estrena en terres valencianes Dröppo, un espectacle que ens submergeix en la vida d'un grup d'emigrants que ens recorden que per sentir l'alegria només fa falta voler sentir-la. L'última creació de la companyia de Sueca Maduixa Teatre recala també en el MIM amb Consonant, un muntatge en què la dansa, el teatre, les arts plàstiques i les noves tecnologies ens transporten a un món de poesia visual.

Les diverses tècniques del teatre gestual, circ, malabars o acrobàcies, adquireixen protagonisme en la 22a edició del MIM amb la representació de Sin Mundus Cirkus, creat per la companyia valenciana del mateix nom; La ment de Vicente, últim treball amb el qual l'alacantí Lluc Locus indaga en l'Alzheimer a través dels malabars, la manipulació de ninots i la pantomima, i Comissura, un circ excepcional de números de clown vertebrats per l'humor, la crítica i la música de la companyia valenciana de Patrícia Pardo.

L'humor i la ironia, elements que envolten gran part de la programació d'aquest any, amplien el vocabulari gestual amb Les Polis, espectacle en el qual les granadines Jiribilla mostraran, a través del clown i el teatre físic, les dificultats que tenen dos singulars policies per mantenir l'ordre públic als carrers de Sueca. Per la seua banda, el francés Gilles Remy aterra al MIM amb una obra còmica-burlesca protagonitzada per un elegant personatge, que porta barret, vestit i corbata, però que inesperadament s'embolica, s'embolica, comença una cascada de situacions catastròfiques,! I hop là!.

Finalment, treball singular és El clowncert, un excèntric concert de sonata mosquitera, violí, calçat i teteres platejades, interpretat per la diapasó Flauta López, la pentagramíssima Difusa Pérez, la Trompeta Martínez i la Corxera García, components de la companyia valenciana Hibiscus.

Programació pedagògica

En el seu compromís per conjugar l'exhibició d'espectacles de teatre gestual amb la formació i la pedagogia, i emmarcat dins el lema específic d'aquesta edició, "teatre gestual de repertori", el MIM obrirà les seues portes el proper 14 de setembre amb una classe magistral del Premi Nacional de Dansa Ramon Oller, que ballarà i dissertarà sobre com influeix en el seu treball el repertori i la gestualitat de la dansa i de com ha convertit en repertori de la dansa actual algunes de les seues obres. Pilar pedagògic d'aquesta edició serà així mateix el curs-taller que impartirà el també coreògraf i director Daniel Abreu, que treballarà la fisicitat des d'un altre punt de vista.

Els gestos dels espectadors i no els dels intèrprets configuren l'espai narratiu que inaugura José Antonio Portillo, Moi, J'attends, un audiovisual que recull els gestos de 36 persones mentre llegien un llibre. Creació que anirà acompanyada d'una exposició que reuneix els treballs anteriors (Artefactes, El museu del temps, etc.) D'aquest artista inclassificable a partir de l'exhibició dels seus cartells, escenografies i fotos.

Off MIM

La programació alternativa i no oficial del MIM, espai obert a la reflexió escènica i social, compta enguany amb la participació del moviment local Sueca ix al carrer! Un col·lectiu inspirat en la filosofia del 15M, que presenta Indignamim, una classe interactiva, en què bolca els greus problemes que travessa l'educació pública. Els temes d'actualitat centraran també els diversos off-Mims d'aquest any, organitzats de forma paral·lela al festival en bars i cafeteries de la ciutat. Exemple d'això són els monòlegs de Pau Blanco, El Polit o Ferran Mortes o la música de Mery Chey Band.

Recorda'm, allà on vagis, allà on estigues: poema d'amor de Besay Worli

Recorda'm

(Besay Worli)

Si plores, recorda que hi haurà persones

que t’abraçaran.

Si rius, recorda que hi haurà persones

que riuran amb tu.

Si estas sol, recorda que jo sempre et vindré a buscar!

Recorda que jo sempre estaré a prop teu.

Recorda aquelles nits que vam passar

parlant fins sortir el Sol.

Recorda que t’estimo com si fossis al meu costat

i estàs tan lluny.

Recorda aquells matins que et vas quedar

que ploraves per no marxar

i que vam acabar rient de tu i jo.

Recorda, Recorda això:

RECORDA’M

Una setmana dura però amb molts bons records que sempre tindrem a la nostra memòria...

Aquesta setmana hem descobert que la nostra gateta, LARA, la que tant i tant estimem té una malaltia irreversible i sense cura, Leucemia Felina. 

Estem destroçats i amb molta rabia de veure que no podem fer res més per ella. Fa una mica més d'un mes va deixar de menjar, ja no li prestava atenció a la tonyina que li donàvem quan estavem sopant amanida, ja no volia ni menjar sec ni tampoc paté, ragu..., és a dir, menjar blanet que dic jo... També va deixar, a poc a poc, de caçar les seues amigues les mosques..., de pujar a mirar pel balcó qui passava pel carrer, de mossegar-nos els peus quan erem al llit o al sofà en descansar una estoneta després de dinar, de fer-nos les plantes noves al pati, jajajja, vaja quina tia com gaudia fent-ho..., de la mitja marathó que feia en tenir visita i pujar quasi volant a amargar-se per dalt, per si de cas...

Li hem donat i fet tot allò que ens anava recomanant el veterinari, sempre pensant que era alguna coseta més lleugera. Una mica d'anèmia, de depressió, també estava tota pleneta de "caca" amb pedres doncs li va pegar per menjar-ne, assumpte que varem intentar solucionar posant-li sorra de platja per fer les seues necessitats i algun que altre Microlax, malta a la pota... per defecar com corresponia.

En fi, avui passarà a millor vida..., on prompte acabarà amb tot el menjar allí disponible doncs fa una llarga temporada que està amb aigua, suero, paté forçat, protector d'estómac, malta... Quan arribe, estem segures Blanca i jo que montarà una gran festa per celebrar que ja no li molesta la panxeta al menjar, ni fer-se eixes llargues corregudes escales cap amunt i cap avall, menjar plantetes doncs allí també hi hauran moltíssimes i de tots els colors que es pugau imaginar doncs nosaltres així ho hem fet, mentre li decoràvem una caixeta molt guapeta perquè descanse per ser soterrada.

SEMPRE ESTARÀS AL NOSTRE COR I EN LA NOSTRA MEMÒRIA.

Què fer aquest estiu??? SEGONA PART

HUMMMM, AVUI DIVENDRES PODRIA ANAR A:

ALTERKAT FA EL SEU PRIMER DEBUT AMB MOLTA IL·LUSIÓ I ÀNIM...

A MÉS, TAMBÉ PUC ANAR A  ...

QUINA VERTADERA LLÀSTIMA !!!!

Fins a tres cadenes de televisió d'àmbit estatal s'han fet ressó, en els darrers dies, de les festes juvenils que es munten als apartaments de la platja de Gandia, al mateix temps que han presentat la nostra destinació turística com a un lloc de la costa on és freqüent la pràctica del botellot i el consum de drogues, especialment durant l'oci nocturn.

Així, els programes 'Espejo Público' de Antena 3, 'Gente' de TVE i 'Verano Directo' de La Sexta han emés vídeos, tots accessibles a través d'internet, on s'evidencien els problemes del lloguer massiu a turistes joves que vénen a celebrar un comiat de solter/a, i veïns indignats amb el soroll i les molèsties que açò provoca. Val a dir que almenys en dos dels vídeos s'expliquen les sancions en què poden incórrer amb l'incompliment de l'ordenança cívica municipal, i s'observa a la Policia Local en plena actuació.

És possible que esta fixació per les festes juvenils de Gandia –com si només es produiren en esta platja de tota la costa mediterrània–, tinga un efecte mimètic: és a dir, que de vegades la premsa agafa un tema i no el solta fins que es crema, i este té tots els ingredients per a nodrir les graelles estiuenques de les televisions.

Però els vídeos, que no són precissament la millor targeta de presentació turística de Gandia, obeïxen a una realitat que no es pot ignorar. Com a prova les 176 queixes per soroll que durant juliol va rebre la Policia Local només als apartaments de la platja de Gandia. Les últimes denúncies de lloguers a través d'internet d'uns apartaments que no existien tampoc contribueixen a oferir una bona imatge.

El sector dels apartaments també està preocupat no sols per l'oferta 'pirata', sinó per l'intrusisme que suposen determinats porters, que actuen com a agents de la propietat immobiliària sense ser-ho tot extralimitant les seues funcions, amb una completa "cartera de clients", tant en estiu com la resta de l'any amb els estudiants universitaris.

Els problemes de botellot i soroll són els mateixos de tots els estius, fins i tot multiplicats per dos. La situació és conseqüència d'un model de turisme residencial pel qual es va apostar en el seu dia, i que ha anat canviant des d'un turista familiar a un altre jove amb un únic interés: eixir de marxa.

L'Ajuntament haurà de tindre en compte este fenòmen a l'hora de promocionar la platja, augmentar la vigilància policial i garantir l'equilibri entre el descans dels veïns i l'oci dels més joves. En este sentit, com a exemple, és un encert que el Govern local donarà marxa enrere i retirara el permís del festival Gandia Sound Parade, que pretenia instal·lar 300.000 vats d'il·luminació i 150.000 vats de so junt a la marjal, i on es presentava la platja com a un 'fucking place'.

AQUEST DIVENDRES I DISSABTE PASSAT VAIG PODER COMPROVAR DE PRIMERA MÀ TOT ALLÒ QUE PASSA I ABANS NO PASSAVA EN EIXA DIMENSIÓ...

EN UNES HORES VAIG VEURE COM DIVERSES PERSONES EREN "SALVADES" DE L'ALCOHOL PER ANAR A  L 'HOSPITAL, JA QUE LES CONDICIONS EN LES QUALS ES TROBAVEN AIXÍ HO REQUERIA, I ALLÍ ... ,SI A MÉS SÓN MENORS, DONCS ELS DEIXEN  UN GRAN "MARRÓ" ALS POBRES PARES QUE SÓN A CASA...


COM HE DIT ABANS UNA VERTADERA LLÀSTIMA QUE HA DE SOLUCIONAR-SE AVIAT...


NO CREUS????

VÍDEO INTERESSANT

Ací vos deixe un visionat molt aconsellable:


http://www.rtve.es/alacarta/videos/redes/redes-molestes-mama-estoy-aprendiendo/953666/

Què fer aquest estiu???

GAUDIR:

DE TOTS I CADA UN DELS MOMENTS QUE ENS OFEREIX LA VIDA...

Acomiadament amb un dinar..., falta algun que altres sopars...

Ací vos deixe la noticia i l'entrevista que ens varen fer el passat dia 15..., dins de "recull de premsa"  la podràs descarregar (dia 18 de juny)...

Aquest 18 i 19 de juny ha estat un cap de setmana diferent...

He gaudit de la companyia i la passejada d'un grup de gent molt especial que es preocupa, com jo, de la NOSTRA LLENGUA I DEL NOSTRE INCERT FUTUR.
Unes quantes imatges per recordar:

Les 25 preguntes i dubtes al voltant de la proposta de decret pel qual es regula el plurilingüisme en la Comunitat Valenciana.

HE REBUT AÇÒ I M'HA SEMBLAT MOLT INTERESSANT...

Per el Josep Ramon Garcia Ibàñez el dimecres, 8 / juny / 2011 a les 17:41

Després de llegir amb paciència l’esborrany d’aquest projecte em faig les següents preguntes que caldria que em contestara algú.

1. si la Constitució Espanyola es refereix a un “especial respecte i protecció” del nostre patrimoni cultural, què aporta aquesta normativa nova?

2. què entén la Conselleria d’Educació per “sistema educativo de calidad”? Quins paràmetres utilitza per mesurar aquesta qualitat?

3. “nuestras dos lenguas oficiales, valenciano y castellano conviven en un marco normalizado” és cert això? No, si entenem la normalització lingüística com un procés social i obert per tal de restituir-li a una llengua (aquesta és el valencià) que pateix processos de substitució, la seua vitalitat en tots els àmbits d’ús, complint el que bé manifesta la Constitució Espanyola (especial respecte i protecció)

4. és cert que existeix una veritable “demanda social” d’avançar cap al plurilingüisme? Se li ha informat a la societat de què és això i de quins en són els avantatges i els inconvenients de posar-ho en pràctica? Existeix algun territori, almenys a la Unió Europea, on s’haja implantat que tinga processos d’avaluació tancats per poder extrapolar-ne conclusions?

5. com es concreta la “indispensable formación del profesorado”?

6. com es gestiona una classe en la qual, tal i com diu l’esborrany de decret “estudien en valenciano, en castellano y, a la vez, en una lengua extranjera”?

7. quin sentit té implantar un programa plurilingüe on “el alumnado podrá expresarse de forma oral y escrita en valenciano o en castellano” i a més, com es fa per complir que “se procurará que el alumnado utilice la lengua en que se imparte el área, materia o módulo”?

8. com garantirà la Conselleria una competència “similar” (ja no diu igual) en valenciano y en castellano” en finalitzar l’etapa educativa?

9. què entén la Conselleria per “llengua habitual” de l’alumnat? En què es basa la tria?

10. per què, tal i com diu l’esborrany, serà l’administració qui decidesca la llengua d’ensenyament en l’Educació Infantil?

11. en què consistirà la col·laboració amb entitats públiques o privades per facilitar l’aplicació dels programes plurilingües?

12. es parla de garantir el coneixement de les llengües estrangeres. Qui i com es garanteix el coneixement de les llengües oficials?

13. és lícit deixar a criteri de l’alumne la llengua que ha d’utilitzar a l’hora d’avaluar-se, amb independència de l’idioma en què es curse cadascuna de les àrees? On queda aleshores la programació i la planificació didàctiques del departament corresponent?

14. és lícita l’exempció del valencià o d’altres llengües estrangeres quan no es qüestiona l’exempció del castellà però si que es porta per bandera l’equanimitat i la no discriminació entre valencià i castellà?

15. és lícit que els centres privats concertats tinguen el mateix tractament pressupostari que els públics i a més tot aquest programa d’ensenyament depenga de “posibilidades presupuestarias”?

16. què entén la Conselleria per “equilibrio proporcionado de las áreas, materias o módulos no lingüísticos a impartir en valenciano y castellano”?

17. és lícit reconéixer el professorat que imparteix en una llengua estrangera almenys en una àrea a través de “tener en consideración en los diferentes concursos autonómicos”? Com es concreta això?

18. és lícit que la Conselleria catalogue els llocs de treball en valencià només i no en castellà o en d’altres llengües estrangeres?

19. què passa en centres on l’oferta d’assignatures no siga equilibrada en valencià i castellà?

20. com es garanteix que els alumnes de FP coneguen el vocabulari específic en les dos llengües oficials? Això no es contemplava ja en tota la normativa anterior a aquesta?

21. és lícit deixar la responsabilitat de triar la llengua d’ensenyament d’una asignatura a la COCOPE? On queda l’autonomia de treball dels departaments?

22. què es fa amb els plans de normalització lingüística vigents?

23. com es deroga de facto la LUEV de 1983 sense cap tràmit previ?

24. com es crea una normativa que entra en contradicció amb normes de rang superior?

25. com es demana al professorat una capacitació lingüística en anglés o en altres llengües estrangeres que a dia de hui és il·legal exigir-la?

Està clar que contestar totes aquestes preguntes demana molt d’esforç que evidentment no sé si esta disposat algú a fer. Entenc que la normativa és un esborrany i que tot és provisional i revisable. Però si és així, per què no ho han treballat millor i han dit les coses pel seu nom? “Volem expulsar el valencià del sistema educatiu i si no podem nosaltres, que ho faça l’anglés que té més força. Després que n'estiga fora, només cal que desaparega”. Això almenys és la impressió que a mi em queda.

                                                                           

           

Bocairent crearà un Centre d'interpretació de “Les Covetes dels Moros”

Les Coves del Colomer, situades al costat del barri medieval de Bocairent, es convertiran en Centre d'interpretació turística de “les Covetes dels Moros” gràcies a una inversió de 289.131 euros. D'esta quantitat, un 70% corresponent a 202.391,70 euros estarà finançat pel Fons europeu de desenrotllament regional en el marc del Programa operatiu FEDER de la Comunitat Valenciana 2007-2013 com acaba d'informar la Conselleria d'Economia a l'Ajuntament de la localitat.

Així, la rehabilitació suposarà recuperar un espai que va sofrir el 12 d'agost del 2009 el despreniment d'una gran pedra, d'entre 3 i 5 tones de pes, fruit de les filtracions d'aigua, el pas del temps i la seua composició calcària segons va determinar l'estudi realitzat pel Servici geològic de la Diputació de València. A més, el restabliment de la cova permetrà traure a la llum, novament, el conegut com “Pouet de Sant Vicent” i establir un Centre d'interpretació de “Les Covetes dels Moros”, el principal referent turístic de Bocairent i declarades monument historicoartístic el 4 de juny de 1931. D'esta forma, aquelles persones que no puguen accedir al recinte podran fer-se una idea de les seues particularitats.

Gandia acollirà Picasso aquest proper estiu

L'exposició està integrada per un total de 55 obres de la Col·lecció Bancaixa que es podran veure de l'1 d'agost al 15 de setembre

 

La Casa de la Marquesa de Gandia acollirà entre l'1 d'agost i el 15 de setembre l'exposició “Picasso i la dansa” que pertany a la Fundació Bancaixa i que arriba de la mà d'aquesta entitat. La mostra ofereix una selecció de gravats que pertanyen a la Suite 347 i Suite 156, així com il·lustracions realitzades per al decorat de l'obra “Le Tricorne” (“El Sombrero de tres picos”, de Pedro Antonio de Alarcón) estrenada a Londres al 1919.

A “Picasso i la dansa” es mostra la relació de Picasso amb el món de les arts escèniques. L'exposició es pot dividir en dos grans blocs, per una banda, les escenografies realitzades per Picasso entre el 1919 i el 1924, i per altra, una segona etapa lligada a la dansa, que podem situar entre 1968 i 1972 i en la que Picasso recorda i reflexiona al voltant d'aquest món, amb una especial atenció al cos femení.

Gràcies pel temps compartit... dedicat a la classe de 4 anys.

Viure
(Francisco Jesús Muñoz Ferrer)

Viure
és un exercici d'actitud constant
un deixar-se portar i alhora retenir
les complexes essències
de les nostres emocions i sentiments.

TOT AÇÒ QUE JA NO POT SER

Et besaria lentament,                                                                     voldria saber que fas,
et soltaria els cabells,                                                                     i arribe a la desesperació.
t'acariciaria els muscles,                                                                 com t'estime! Em destrosses,
t'agafaria el cap                                                                              t'acariciaria lentament
per a besar-te dolçament,                                                              amb una infinitat tendresa,
estimada meua, dolça meua,                                                           i no deixaria al teu cos
i sentir-te, encara més nina,                                                            cap lloc sense la meua carícia,
més nina encara sota les mans,                                                       petita meua, dolça meua,
dessota els pèls del meu pit                                                            aliena probablement
i sota els pèls de l'engonal,                                                             a l'amor que jo sent per tu,
i sentir-te sota el meu cos,                                                              tan adorable! T'imagine
amb els grans ells oberts,                                                               tèbia i nua, encara innocent,
més que entregada confiada,                                                          vacil·lant, i ja decidida,
feliç dins els meus abraços.                                                            amb les meues mans als teus muscles,
Et veuria anar, tota nua,                                                                 revoltant-te els cabells,
anant i tornant per la casa,                                                             agafant-te per la cintura
(...)                                                                                               o obrint-te les cames,
Sóc a punt de dir el teu nom,                                                         fins a fer-te arribar, alhora,
sóc a punt de plorar-lo                                                                  amb gemecs i retrocessos,
i esciure'l per les parets,                                                                 a l'espasme lent del vici;
adorada meua, petita.                                                                    fins a sentir-me enfollir,
Si em desperte, a les nits,                                                               una instantània follia:
em desperte pensant en tu,                                                             (...)
en el teu daurat i petit cos.
T'estimaria, t'adoraria
fins a emplenar la teua pell,
fins a emplenar tot el teu cos
de petites besades cremants.
És un amor total (...)
el que sent per tu, criatura,
un amor que m'emplena les hores
totalmet amb el record
de la teua figura alegre i àgil.
No deixe de pensar en tu,
em pregunte on estaràs,
                                                                                                           VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

TROBADA DE "PRACTICUM" 2011 A VALÈNCIA, INFANTIL, 17 DE MAIG.

ESTÀS CONVIDAT, T'ESPEREM!

Programa:

09:00 h. Arribada de participants, acreditació.

09:30 h. Inauguració dels actes amb la participació de l’Excma. Sra. Vicerectora d’Estudis i Política Lingüística, Dra. Isabel Vázquez.

09:45 h. Conferència: “La inteligencia afectiva en la educación infantil” per Valentín Martínez-Ortero
Pérez (Universidad Complutense de Madrid)

10:45 h. Presentació de comunicacions “Tot és art”

1. “Vivimos el cine”, Lídia Herrero Vilches (CEIP Ciutat de Cremona, Alaquàs)

2. “Miro...el arte abstracto a través de Miró”, Helena Gamboa Rovira (CEIP Vicente Gaos, València)

11:15 h. Descans.

11:45 h. Presentació de pòsters

12:45 h. Presentació de comunicacions “Conta’m altre”

1. “De què fa gust la Lluna?”, Mònica Arnal Vidal (CEIP Antonio Machado, València)

2. “Educació en valors i emocions”, Raquel Sofia Pérez Sentamans (CEIP Comte de Salvatierra d'Àlava, Fontanars dels Alforins)

3. “Padres-Maestros por un día”, Rosana Giménez Moreno (CEIP Ausiàs March, Aldaia).

13:30 h. Dinar

15:30 h. Presentació de comunicacions “Sense el llibre”

1. “Els racons una zona d’aprenentatge”, Vanessa Peiro Santosjuanes (CEIP Mestre Rafael Noguera, Daimús)

2. “Hort escolar ecològic”, Vicente Garrido Ciscar i Mª Desamparados Llopis Viñes (CEIP Beato Jacinto Castañeda, Xàtiva)

3. “La implicación del alumnado en el Plan de Convivencia. Otra forma de trabajar la convivencia escolar”, Lucía Lucas Castellanos i Yolanda Oviedo Hernando (CEIP Mare Nostrum, València)

4. “Què porta una clase de tres anys a l’escola cada dia?”, BertaSantana Grau (CEIP Papa Calixto III, Canals)

16:30 h. Actuació musical a càrrec del Racó de Músics. Cloenda i vi d’honor.

17:00 h. Comiat

Totes les intervencions tindran lloc al Saló d’Actes de l’Escola de Magisteri de Montolivet. Els pòsters estaran exposats als corredors de la planta baixa de l’edifici principal.


Participen amb pòsters:

• Mónica Cuquerella Jiménez: “Activitat física, esports, i vida saludable”.(CEIP Joan Martorell, Gandia)

• Ester Alberola Oltra i Cristina Segovia Sanchis: “El colpbol, supera les diferències!”. (CEIP Profesor Luis Braille, València)

• Susana Femenía Fernández i Estrella Malonda Larraga: “Els petits artistes”. (CEIP El Castell, Almoines)

• Juan Antonio Murillo Benavent: “Experiències en un C.R.A.”. (Centre Rural Agrupat Riu d’Albaida, Guadasèquies)

• Isabel Calvo Moscardo: 
“Fotos per un tub: emocions i sentiments”. (CEIP Sant Marc, Beniarjó)

• Laura Marí Millet: “L´animació lectora a l’educació infantil”. (CEIP Francesc Carròs, La Font d’En Carròs)

• Estefania Sáez Moya: “La psicomotricidad a través del yoga”. (CEIP Lucio Gil Fagoaga, Requena)

• Bibiana Paniagua Bolo, Laura Sanchis Escrivá i María Signes Rodríguez: “Projecte dinosaures: taller de fòssils”. (CEIP Roís de Corella, Gandia)

• Marta Aida Núñez Giménez: “Stop-Motion”. (CEIP El Parque, La Cañada- Paterna)

• Eva María Marco Martorell: “Treballem en un Hospital”. (CEIP Severí  Torres, Villanueva de Castellón)

• Cristina Hernández Berto: “Viatgem a...”. (CEIP Joan Martorell, Gandia)

UNA MICA D'ART PER AL PREMI SAMBORI...

A la classe de 4 anys hem estat uns dies molt més afaenats de l'habitual, doncs haviem d'acabar la tasca que, des de feia temps, duem en marxa, la nostra obra d'ART LITERARI per al Sambori.
NO HEM SIGUT GUANYADORS AMB PREMI PERÒ SÍ AMB ALEGRIA, AMOR, COMPLICITAT, GANES DE FER... I PER DESCOMPTAT PARTICIPAR, ÚS DEIXEM GAUDIR D'ALLÒ QUE VAREM FER. SALUTACIONS A TOTS.

QUÈ VOS SEMBLA LA MOSTRA?? PODEU DEIXAR COMENTARIS.

AHIR VA SER UN GRAN DIA PER A LA NOSTRA LLENGUA...

Ahir dissabte 7 es va celebrar la TROBADA D'ESCOLES EN VALÈNCIA A XERESA, VA SER UNA PASSADA... I  L'ORATGE NO VA PODER AMB NOSALTRES...

VAM POSAR LA NOSTRA PEÇA... I VAM GAUDIR DE TOTS ELS ESDEVENIMENTS...

Dia de la mare...

La MEUA MARE em va ensenyar a resar de memòria a les nits quan encara no sabia llegir: "Jesusito de mi vida ... eres niño como yo"; em va ensenyar després a llegir: la "m" amb la "a", "ma" , "mi-ma-ma-me-mi-ma", i. .. quan podia s'asseia amb mi a fer els deures de matemàtiques: "recorda que en portes una"..., de francès doncs va treballar allà alguns anys de jove ...
 
Em preparava els millors berenars de pa amb mantega i espolsava Nesquik o Cola-cao per sobre ... omplia els meus aniversari (a casa, és clar) dels meus millors amics/amigues, sandvitx de Nocilla ...
 
No recorde quan em va ensenyar a caminar però estic segura que ho va fer bé, amb ajuda de tan en tan, ja que avui en dia no podria caminar tan fort ...

La meua mare crec que encara no té molt clar el que estic estudiant o millor tot l'esforç que estic realitzant, ja que JO TAMBÉ SÓC MARE però això no és problema per a sentir-me orgullosa i voler donar forces i ànims a totes les mares del món amb els seus "pros i contres"...

LA CAPACITAT D'UNA MARE ÉS TAN EXTRAORDINÀRIA COM LA DE LA PRÒPIA NATURALESA PER CREAR VIDA.

Ahir, 16 d'abril...

Actuació de Lluís Llach a la Porta de Serrans de València - Manifestació SÍ a TV3