Els bons amics sempre tenen un lloc al nostre cor.

Com se sol dir per aquesta terreta:

"MALGRAT LA BOIRA, CAL CAMINAR"



ÀNIM I MOLTA FORÇA.

UN BES.

PINOCHO DE COLLODI, PRÒXIMAMENT AL CINEMA...

Donant una ullada per la xarxa, he descobert aquest article..., ara falta saber que tal serà la adaptació. Doncs després de llegir-lo no sé si serà semblant, ja que es feia prou incoherent moltes vegades, es notava moltíssim que en un principi eren capítols sols per publicar a un periòdic i després de morir va ser ressucitat...

RECOMANE LLEGIR SEMPRE EL LLIBRE, ENCARA NO HE TROBAT CAP PEL·LÍCULA QUE SIGA MILLOR QUE EL LLIBRE, NI EN 3D.

UNA MICA DE LITERATURA SEMPRE BÉ MERAVELLOSAMENT...

Cuando el día amanece tiñendo de calidez los tejados de la ciudad y las hojas ondean con la brisa mañanera, tú apareces como siempre tras apartar delicadamente tu puerta, saliendo de casa con el pelo recogido en una coleta, sencilla y madrugadora. Los semáforos cambian de color mientras bajas caminando por las calles de forma tímida, jugueteando con las manos y mirando a todas partes como una niña curiosa. Cruzas puentes y bajas escalones mientras tu vestido se mueve de forma miedosa y el sonido de la ciudad te envuelve.

Luego, sentada en la silla de mimbre de los veladores de siempre, me embeleso viendo como mueves la cucharilla del café mientras tus labios lo saborean. La gente camina deprisa al tiempo que tus ojos otean inquietos el bullicio, pero para mí el tiempo se para. Si supieras cómo me encanta tu mirada caída y esa ceja despeinada…

Te levantas y te vas sin fijarte en nadie, dejando en el plato de madera tu billete de 5 sin esperar el cambio. Sé que te gusta pasear por el mercado, oler las flores y toquetear las manzanas en las cestas de la frutería. Te agobia esperar, resoplas cuando el metro se retrasa un par de minutos, pero estás preciosa desde el otro lado del andén.

A la vuelta, cuando la gente bosteza ya en los vagones, coincidimos en el tren de las 21’05. Me encanta ver como mueves las manos al hablar con tu amiga, imagino que hablas de cosas felices al tiempo que disfruto de tus silencios y de ese hoyuelo en tu mejilla derecha. Adoro cuando frunces el entrecejo.

¿Sabes? Se acaba otro día y aún no sabes lo que me gustaría oír tu voz, ir de la mano contigo por el mercado y esperar juntos el metro. No sabes lo que daría por ver como el viento mueve tu pelo, mientras te asomas por la ventanilla de mi coche para ir a cenar, y atisbar cómo se acentúa una tímida sonrisa en la comisura de tu labio. Se termina otro día sin saber cómo te llamas, pero sigues siendo mi canción sin título. En cuanto a mí, ponme el título que prefieras… pero quiero que sepas que me encantas.

Javier Camacho

GRÀCIES PER DEIXAR-NOS GAUDIR D'AQUESTES PARAULES (besets d'avia).

Reflexió molt important...

Cal mirar, ajudar, compartir... i revisar una mica els deures dels nostres fills sobretot quan són petits, sinò mireu acò:

 

 I com a bones mestres, preguntar sempre que han dibuixat ..., saber escoltar...

La revista Saó edita un Quadern dedicat a l'ecosistema comunicatiu valencià

L'ecosistema comunicatiu és la forma històrica com una societat organitza la seua producció social de comunicació. Conèixer-lo és una manera de comprendre la vida social, econòmica, política i cultural d'un país. La primera dècada del segle XXI ha dut canvis importants en els mitjans de comunicació a tot arreu del món. Al País Valencià, tot i que es mantenen els mitjans hegemònics configurats en el període 1982-1995, en els primers anys del nou segle han entrat nous agents en el mercat mediàtic.

L'expansió dels cibermitjans i la premsa gratuïta, l'aposta multimèdia dels diaris regionals i la televisió digital terrestre, són algunes de les principals novetats. No obstant, en la primera dècada del segle, l'ecosistema comunicatiu valencià ha anat empitjorant i afeblint-se.

Per a analitzar l'estat de la qüestió, la revista Saó ha publicat en el número de febrer un Quadern especial, en el qual col·laboren nou destacats investigadors de la comunicació de diverses universitats valencianes.

Gandia aportarà 10.000 euros anuals a Escola Valenciana per promocionar la llengua

L'acord aprovat per la Junta de Govern Local és per als propers quatre anys i suposarà una inversió total de 40.000 euros

La Junta de Govern Local ha aprovat un conveni de col·laboració de Gandia amb la Fundació Escola Valenciana pel qual el consistori aportarà 10.000 euros anuals per a l'organització d'activitats que promocionen l'ús del valencià.

Segons ha explicat el coordinador del Govern Local, Alfred Boix, el conveni “serà interanual per als propers quatre anys, suposant una inversió total de 40.000 euros en el compromís d'aquest Govern per l'ús de la llengua valenciana”.

Amb aquests diners, es faran activitats en l'àmbit educatiu i s'editaran materials que serviran per a promocionar el valencià. Algunes de les activitats que es marquen al conveni són: la promoció per a l'increment de les matrícules en valencià, l'ampliació de l'oferta de material docent, el treball de la fundació en els sectors socials on el valencià està menys afavorit, activitats d'oci i temps lliure, i un llarg etcètera.

Llibre recomanat i visita precisa.

 

Aquest any passat he descobert el llibre de "LA PLAÇA DEL DIAMANT" de MERCÉ RODOREDA. Ha sigut, per al meu gust, fascinant; m'ha endinsat meravellosament en el temps que es relata a aquesta novel·la, amb la Colometa, el barri de Gràcia... Vos el recomane a tots i a  totes... i com no, la visita per aquest barri de Barcelona.

Jo hi vaig estar, tu què esperes??